Viernes, 30 de diciembre de 2016
Carmen Gispert Ribera
- Palafrugell, (España)
Psicología
Psicología
L'acte de menjar representa pels ésser humans molt més que la simple satisfacció d'una necessitat fisiològica. Menjar és quasi bé el primer que un nadó fa quan surt del ventre de la mare i es pot dir que tots els actes importants de la seva vida s'acompanyaran d'una o altra manera d'aquesta activitat.
El menjar uneix, l'utilitzem per donar la benvinguda, per acomiadar-nos, per segellar un pacte, per obsequiar, per enamorar, per estimar, per tenir cura. També separa i marca límits, donant identitat als pobles i als individus, que es diferencien en funció del tipus d'aliments que mengen i la manera que tenen de cuinar-los.
Què mengem, i com ho fem, diu molt de nosaltres com a persones, està directament lligat a la nostra personalitat i per tant a la nostra forma de cuidar-nos i d'emmalaltir.
En els països desenvolupats, on hi ha una sobreproducció d'aliments i on la majoria de la població té fàcil accés als mateixos, moltes són les persones que expressen els seus conflictes psicològics a través d'uns hàbits alimentaris poc saludables. La sobrevaloració de la imatge física i l'exaltació d'uns canons de bellesa força allunyats de les possibilitats de la majoria de mortals, contribueixen a aquest fet, però també l'abús de la gratificació oral com a única manera de combatre les penes de l'ànima. Mengem per no sentir soledat, pena, sensació de fracàs, avorriment, ansietat. Ingerim aliments amb la fantasia que un cop la panxa sigui plena ens sentirem satisfets i tranquils, com el nen després de mamar, però com no es tracta d'omplir l'estomac sinó la psique, mai no en tenim prou. Ens excedim menjant i afegim un nou problema al nostre malestar: el sobrepès.
Seguir una dieta adient a les nostres necessitats físiques, fer exercici moderat, i canviar alguns hàbits a l'hora de menjar ens ajudarà a solucionar aquest problema, però si no tenim en compte que al darrera hi ha factors psicològics que ens empenyen a alimentar-nos amb excés la bàscula seguirà resistint-se a la nostra lluita.
El menjar uneix, l'utilitzem per donar la benvinguda, per acomiadar-nos, per segellar un pacte, per obsequiar, per enamorar, per estimar, per tenir cura. També separa i marca límits, donant identitat als pobles i als individus, que es diferencien en funció del tipus d'aliments que mengen i la manera que tenen de cuinar-los.
Què mengem, i com ho fem, diu molt de nosaltres com a persones, està directament lligat a la nostra personalitat i per tant a la nostra forma de cuidar-nos i d'emmalaltir.
En els països desenvolupats, on hi ha una sobreproducció d'aliments i on la majoria de la població té fàcil accés als mateixos, moltes són les persones que expressen els seus conflictes psicològics a través d'uns hàbits alimentaris poc saludables. La sobrevaloració de la imatge física i l'exaltació d'uns canons de bellesa força allunyats de les possibilitats de la majoria de mortals, contribueixen a aquest fet, però també l'abús de la gratificació oral com a única manera de combatre les penes de l'ànima. Mengem per no sentir soledat, pena, sensació de fracàs, avorriment, ansietat. Ingerim aliments amb la fantasia que un cop la panxa sigui plena ens sentirem satisfets i tranquils, com el nen després de mamar, però com no es tracta d'omplir l'estomac sinó la psique, mai no en tenim prou. Ens excedim menjant i afegim un nou problema al nostre malestar: el sobrepès.
Seguir una dieta adient a les nostres necessitats físiques, fer exercici moderat, i canviar alguns hàbits a l'hora de menjar ens ajudarà a solucionar aquest problema, però si no tenim en compte que al darrera hi ha factors psicològics que ens empenyen a alimentar-nos amb excés la bàscula seguirà resistint-se a la nostra lluita.