La fobià social. Quan els altres ens fan por.

Qui pateix fòbia social manifesta una por intensa i irracional davant la possibilitat d’establir algun tipus d’interacció social.

Molts no són conscients que la pateixen i d’altres se n’amaguen.

Si evitem participar en esdeveniments socials quotidians (festes familiars, reunions de treball), som incapaços de parlar davant d’un grup de gent encara que no sigui molt nombrós, ens fa por donar el nostre parer, patim quan hem de fer gestions senzilles que impliquen petites converses i ens fa angúnia conèixer gent nova, possiblement tinguem fòbia social.

La fòbia social correlaciona amb baixa autoestima, inseguretat, complex d’inferioritat, timidesa. Es pot haver originat a partir de fets traumàtics que recordem (menyspreus, burles, humiliacions) o per causes desconegudes. La hipersensibilitat, la falta de tolerància a la frustració i la poca resiliència de l’individu l’afavoreixen.

Els fòbics socials no sempre són fàcils d’identificar. Alguns justifiquen les seves conductes evitatives dient que les activitats que se’ls hi proposen no són prou interessants. A vegades al darrera d’una persona narcisista, amb aires de superioritat, s’hi amaga un fràgil acomplexat amb fòbia social. Un tercer grup emmascara les seves dificultats amb l’alcohol o les drogues.

Davant dels altres, el fòbic social té por de: no poder expressar-se correctament, posar-se vermell, fer el ridícul, que li descobreixin les mancances, ser vist com un incompetent, semblar un ignorant, etc.

El fòbic social es defensa evitant les situacions en que se sent en perill de manera que restringeix la seva vida social, no es pot promocionar laboralment i a la llarga; si no es tracta; la seva fòbia pot condemnar-lo a l’aïllament, a la solitud i a la depressió.

El tractament psicològic és fonamental per superar-la però molts cops el fòbic social no arriba a la consulta del psicòleg, doncs fer-ho suposa un acte de valentia i humilitat que no pot assumir qui no està disposat a reconèixer les pròpies misèries.