Lunes, 11 de julio de 2016
Carmen Gispert Ribera
- Palafrugell, (España)
Psicología
Psicología
Les pràctiques sadomasoquistes no es consideren patològiques sempre que els que hi participin siguin adults, estiguin en plenes facultats mentals, ho facin voluntàriament i no es traspassin els límits prèviament acordats entre dominants i submisos. Quan no es donen tots aquests requisits i comporten descontrol i agressió sexual associada a psicopatia i trastorn de la personalitat sí que som davant d'una malaltia mental.
Dit això voldria centrar l'atenció en un fenomen recent, l'èxit de la trilogia Les ombres de Grey, on els protagonistes es lliuren a una relació sadomasoquista consentida i consensuada i que ha alertat a molts organismes implicats en la defensa dels drets de la dona i de la igualtat entre sexes, però que en canvi no sembla ser motiu de controvèrsia entre moltes de les dones que han trobat en les seves pàgines el prototip d'història d'amor que moltes voldrien protagonitzar. Quelcom semblant al que va passar fa uns anys amb la coneguda pel·lícula Pretty Woman on es donava a entendre que una bona manera d'aconseguir una meravellosa vida era fent oposicions a prostituta.
Sembla que al darrera d'aquest formidable èxit, més enllà del fet que moltes dones hi poden haver trobat material per renovar les seves fantasies sexuals i noves maneres d'enriquir la seva pràctica, s'hi combinen com a mínim dos elements: l'intens plaer que les dones en general, troben en el fet de sentir-se desitjades pels homes i el sentit que dóna a l'existència de moltes dones erigir-se en redemptores de l'home perdut que no és res sense elles. Una combinació perillosa que a vegades porta a les dones a confondre el control que exerceix sobre elles l'home pertorbat amb el veritable amor i a no adonar-se que sotmetent-s'hi estan salvant al seu propi botxí.
Per acabar dues recomanacions: no mantenir posada la vena als ulls més enllà de la matinada i recelar de qualsevol Christian Grey per més ric i atractiu que sigui, doncs qui sap si podria tractar-se d'un llop amb les potes emblanquinades.
Dit això voldria centrar l'atenció en un fenomen recent, l'èxit de la trilogia Les ombres de Grey, on els protagonistes es lliuren a una relació sadomasoquista consentida i consensuada i que ha alertat a molts organismes implicats en la defensa dels drets de la dona i de la igualtat entre sexes, però que en canvi no sembla ser motiu de controvèrsia entre moltes de les dones que han trobat en les seves pàgines el prototip d'història d'amor que moltes voldrien protagonitzar. Quelcom semblant al que va passar fa uns anys amb la coneguda pel·lícula Pretty Woman on es donava a entendre que una bona manera d'aconseguir una meravellosa vida era fent oposicions a prostituta.
Sembla que al darrera d'aquest formidable èxit, més enllà del fet que moltes dones hi poden haver trobat material per renovar les seves fantasies sexuals i noves maneres d'enriquir la seva pràctica, s'hi combinen com a mínim dos elements: l'intens plaer que les dones en general, troben en el fet de sentir-se desitjades pels homes i el sentit que dóna a l'existència de moltes dones erigir-se en redemptores de l'home perdut que no és res sense elles. Una combinació perillosa que a vegades porta a les dones a confondre el control que exerceix sobre elles l'home pertorbat amb el veritable amor i a no adonar-se que sotmetent-s'hi estan salvant al seu propi botxí.
Per acabar dues recomanacions: no mantenir posada la vena als ulls més enllà de la matinada i recelar de qualsevol Christian Grey per més ric i atractiu que sigui, doncs qui sap si podria tractar-se d'un llop amb les potes emblanquinades.